La piraña

El concurs es dividia en dos parts ben diferenciades: la de preguntes i la del joc. Ambdues parts estaven dividides en dues fases que s’anaven alternant, tot i que l’objectiu de la primera era proveir de tirades als concursants perquè poguessin participar en el joc. La particularitat de les preguntes de La Piraña era que, encara que abastaven tots els temes imaginables (ciències, geografia, cor, cinema, literatura, esports, química, història, etc.), es plantejaven des d’un punt de vista matemàtic: la resposta únicament podia ser una xifra, tot i que no calia que el concursant encertés el numero exacte; el jugador que s’apropava més al resultat era el que obtenia més punts.

Pel que fa a la mecànica de l’apartat de preguntes, els tres concursants disposaven de deu segons per respondre i un teclat per apuntar-hi la xifra que apareixia en el seu marcador. Una vegada esgotat el formulari, cada concursant disposava d’un nombre determinat de “tirades” acumulades (segons els encerts) per jugar al “piranyometre”. Les tirades obtingudes eren si fa no fa com les monedes per fer funcionar l’enorme màquina escurabutxaques. Els concursants es podien plantar en qualsevol moment i passar les “tirades” a un altre company, atès que si sortia la casella de “la piranya” perdien tots els diners acumulats (“la piranya” era com una mena de “Ruperta” cibernètica … i piscícola).

Es tractava, doncs, d’un concurs en què, tant l’espectador (que podia proposar preguntes a través d’una web) com el concursant, s’enfrontaven a un reguitzell de preguntes insòlites i curioses, tot barrejat amb la dinàmica pròpia d’un joc d’atzar.