Parodia Nacional

L’èxit de ‘Parodia Nacional’ es fonamenta en la mateixa societat, que és capaç de riure’s de tot. Es tracta de fer l’adaptació de les lletres i la música de cançons populars, amb l’objectiu d’ironitzar sobre temes d’actualitat. Tot es pot parodiar, des de la vida dels famosos fins a notícies polítiques, culturals, esportives, és a dir, notícies de tota mena.

Les emissions de la primera temporada tenien periodicitat setmanal; però després d’un temps fora de pantalla, el programa va tornar la primavera de 2001 amb emissions especials, que coincidien amb les èpoques de l’any, i amb la novetat que les lletres del concurs es van doblar. En tots els casos, els millors temes i, sobretot, els més divertits, escrits pels mateixos teleespectadors, eren seleccionats per al programa, que els convertia en un espectacle musical molt divertit.

Un attrezzo molt acurat, perruqueria, vestuari i maquillatge eren parts molt importants de la performance dels artistes del programa que, amb la seva veu i els seus gestos, donaven vida a les paròdies. Eren uns cantants de primeríssima línia amb noms tan estrambòtics com divertits: Estrellita la Morena, Curro Candelas, Vanesa Puñales, Las Mirandas, Toni Las Vegas, Rocky Tornado, Moncho Marlboro o Tina Turmix, entre d’altres.

Els lletristes de la paròdia hi presentaven les seves cançons, i era el públic del plató qui en premiava la millor de totes. El popular presentador Constantino Romero, una altra gran basa de ‘Parodia Nacional’–un programa “bandarra”, segons paraules d’un dels seus creadors, Josep M. Mainat–, era el mestre de cerimònies d’aquest espai on, prèviament a la cançó, s’emetia un vídeo. Aquest podia ser des d’una enquesta al carrer sobre el tema, fins a una càmera oculta o un muntatge de vídeos domèstics.

Les emissions de ‘Parodia Nacional’ van registrar sempre molt bones audiències i en algunes ocasions, com l’estiu de 1996, van arribar a superar fins i tot els Jocs Olímpics d’Atlanta. Aquesta bona acollida entre els teleespectadors també es va reflectir en l’obtenció de dos premis TP d’Or al millor presentador i al millor concurs, també la Rosa de Plata del Festival Internacional de Montreux com a millor programa de varietats de l’any 1997 i un Ondas el 1998. Precisament, la gala final de 1997 va enregistrar una audiència de sis milions d’espectadors.