Moros y Cristianos

Xavier Sardà, Jordi González i, en una última etapa, Antxon Urrusolo van ser els directors (juntament amb Joan Ramon Mainat) i moderadors d’aquests polèmics debats de Moros y cristianos en les tres etapes del programa.

Els temes variaven cada setmana segons l’actualitat, i abastaven qüestions ben diverses: política, justícia, curanderisme, sexe o igualtat social, per citar-ne alguns. El pare Apeles, Javier Nart, Santiago Segura, Ramoncín, Carmen Rigalt, Juan Adriansens, Aramís Fuster, el Dr. Cabeza i molts altres van formar part del grup de polemistes en molts dels programes. Un altre col·laborador fix de la primera etapa amb Xavier Sardà va ser Mariano Mariano, que des de l’amfiteatre conferia al programa un toc de distinció i bon humor.

Ara bé, el tema no només es debatia a l’escenari; també es comptava amb l’aportació de testimonis d’entre el públic, sempre centenars de persones, que disposaven d’una trona per aportar-hi la seva opinió o explicar la seva experiència. A més, s’obrien línies telefòniques i Internet a fi de conèixer l’opinió dels teleespectadors sobre aquest tema. Fins i tot el públic del plató podia opinar a través d’un micròfon que estava a la seva disposició.

Cada setmana es llançava una o més preguntes a l’aire, com, per exemple, “Som masclistes els espanyols?”, “Els vidents, hi veuen o no hi veuen?”, “És una bicoca ser polític?”, “La moda, un art o una enganyifa?” o “Tractem bé els animals?”. És a dir, els temes eren molt diversos. Al llarg del programa es donaven els resultats parcials que, a vegades, canviaven a mida que es desenvolupava el debat.

Al final, es comptabilitzaven totes les trucades que s’havien fet durant el programa –alguna vegada va arribar a durar més de quatre hores– i es calculava el percentatge pel que fa a les opcions a la polèmica plantejada; fins i tot s’elaborava un estudi percentual per autonomies, que sovint trencava els tòpics sobre l’opinió d’algunes zones d’Espanya.